Sinopsi
“La submissió química és la utilització de substàncies per intentar portar a terme una violació a partir d’anul·lar el consentiment o anular d’alguna manera la voluntat d’aquella persona.” És la definició d’un dels metges especialistes que apareixen al reportatge No recordo res.
La preocupació de les instàncies policials i sanitàries sobre aquest fenomen criminal poc estudiat va en augment. Les dades són profundament preocupants: el 29% de les víctimes de violacions que atén l’Hospital Clínic de Barcelona, per exemple, són per submissió química. Però és que més del 85% – gairebé el 90% – dels casos no es denuncien: per por a la resposta de l’entorn, per por que l’entorn culpabilitzi les víctimes, per un sentiment de vergonya davant d’allò que ha succeït.
El testimoni d’una de les víctimes que apareix al reportatge i que ha volgut conservar l’anonimat – com la resta de dones abusades – és esfereïdor i paradigmàtic:
“Vaig quedar amb una amiga per sopar i després vam anar a fer una copa a una discoteca que estava força buida, era d’hora, i vam demanar una copa, ens vam posar a la barra. Jo perdo la noció de tot, em quedo… no recordo res de la discoteca, la meva sensació és de… negra, no acabo d’entendre gaire el que passa, i tinc flaixos, i el que tinc ja més clar és despertar-me a casa d’un senyor a un llit i ell tenia relacions sexuals amb mi. Jo no em podia moure, el veia, notava que em tocava, jo sabia que alguna cosa no funcionava, que aquella persona m’estava fent mal, però el teu cos no reacciona. I l’endemà em desperto molt desorientada i molt adolorida, molt. Tens por, no saps el que vols, no saps com sortir d’allà, és un horror.”
Es parla de la “burundanga” com la substància química més utilitzada internacionalment per anul·lar la voluntat d’una persona. Però, almenys a Catalunya i a Espanya, no és així. La resposta és molt més senzilla i preocupant: s’utilitzen productes farmacèutics que es comercialitzen habitualment i que, combinats, poden tenir els mateixos efectes. L’ambient nocturn de bars i discoteques és el preferit pels abusadors habitualment “de coll blanc”. També es donen casos de robatoris i els prostíbuls han estat terreny abandonat.
L’alcohol juga un paper determinant en l’abús de les dones. L’excés d’alcohol pot tenir efectes idèntics als de determinades substàncies, com ara amnèsia o un estat de seminconsciència- i és sinònim, per a molts abusadors, de llum verda per a accedir al cos de les dones, independentment del seu consentiment.
Moltes de les denúncies sobre submissió química acaben en un no-res. Sovint el cas es redueix, malauradament per a la víctima, en la paraula de l’agredida contra la paraula de l’agressor que sempre addueix que es va tractar de relacions sexuals consentides.
No recordo res, amb el testimoni de les víctimes, Mossos, juristes, psicòlegs, advocades criminalistes i toxicòlegs, vol contribuir a la imprescindible prevenció, habitual a diversos països europeus, però gairebé inexistent a casa nostra.
Informació
Any de producció: 2017
País: Espanya
Una producció de: TVC i Minimal Films
Equip
Idea original: Albert Solé
Directora i guionista: Amanda Sans
Producció TVC: Carles Fernández
Producció: Gemma Rodríguez, Didier Montoya i Maria Adillón
Director de Fotografia: Ignasi Pastori
So: Eric Arajol
Muntatge TVC: Carles Senyalada
Dades tècniques
Duració: 30 min
Idiomes: Espanyol i català
Format de gravació: HD
Color/B&N: Color
Enllaç visionat TVC