Javier Cercas i l’impostor

Enric Marco es va erigir com a portaveu dels antics deportats espanyols als camps nazis en inventar-se un passat com a presoner i creart un pedigrí de militante antifranquista. La seva impostura va ser descubierta por un historiador en vigilias de las conmemoraciones del 60è aniversario de la liberación de los campos, el 8 de mayo de 2005. Enric Marco se suma a la lista de impostores que afirman haber experimentado la deportación, cosa que mai no van viure, con Benjamin Wilkomirski, Micha Defonseca i d’altres. Hasta ahora, en Espanya, su mujer adquirió una dimensión particular, pasando de ser un simple hecho a convertirse en un importante tema social, sacsejant un país en el récord de la Segona Guerra Mundial está ampliamente relegado al olvido.

Tot i les seves resistències i el su disgusto cap al personaje mateix, el escritor Javier Cercas finalmente se sumergió en esta historia histórica con tres preguntas que el turmenten: “¿Per què Marco va mentir sobre uno de los crímenes más atroços de la humanitat? ¿Per què el van creure? ¿Per què el seu cas el pertorba tant?”.

Durant nou anys, Cercas investiga l’home, fa entrevistes con todos los protagonistas del caso, recopila en documentos una recerca incansable de la veritat. Un material de una riquesa inesperada a la qual tenim un accés sense precedentes, en què la directora Catherine Bernstein sumergió al espectador –deu anys després de la publicación de la novel·la i dos anys després de la mort d’Enric Marco– en el procés creatiu, tan apasionado com esgotador, de l’escriptor, i les preguntas que ens planteja tant com a individus així com una sociedad.