Javier Cercas i l’impostor

Enric Marco es va erigir com a portaveu dels antics deportats espanyols als camps nazis en inventar-se un passat com a presoner i creant un pedigrí de militant antifranquista. La seva impostura va ser descoberta per un historiador en vigílies de les commemoracions del 60è aniversari de l’alliberament dels camps, el 8 de maig del 2005. Enric Marco se suma a la llista d’impostors que afirmen haver experimentat la deportació, cosa que mai no van viure, com Benjamin Wilkomirski, Micha Defonseca i d’altres. Tot i això, a Espanya, el seu frau adquireix una dimensió particular, passant de ser un simple fet a convertir-se en un important tema social, sacsejant un país on el record de la Segona Guerra Mundial està àmpliament relegat a l’oblit.

Tot i les seves resistències i el seu disgust cap al personatge mateix, l’escriptor Javier Cercas finalment se submergeix en aquesta història amb tres preguntes que el turmenten: “Per què Marco va mentir sobre un dels crims més atroços de la humanitat? Per què el van creure? Per què el seu cas el pertorba tant?”.

Durant nou anys, Cercas investiga l’home, fa entrevistes amb tots els protagonistes del cas, recopila documents en una recerca incansable de la veritat. Un material d’una riquesa inesperada a la qual tenim un accés sense precedents, en què la directora Catherine Bernstein submergirà l’espectador –deu anys després de la publicació de la novel·la i dos anys després de la mort d’Enric Marco– en el procés creatiu, tant apassionant com esgotador, de l’escriptor, i les preguntes que ens planteja tant com a individus així com a societat.