Els records glaçats

La història de la Josefina Castellví és la d’una gran epopeia vital com a pionera, dona i científica, però és també una història plena d’interrogants sobre el futur de la utopia antàrtica. Els records glaçats és també la crònica d’un comiat. Després de 25 anys sense haver trepitjat el seu paradís perdut, la Josefina torna a l’Antàrtida per veure-la per última vegada. La pel·lícula recull aquest viatge físic i emocional per un dels paisatges més bonics del món.

El 1986 quatre científics espanyols que havien aconseguit arribar a l’Antàrtida gràcies a l’ajuda de col·legues polonesos, van plantar la seva tenda de campanya a un trosset de l’illa Livingston per estudiar un possible emplaçament d’allò que acabaria sent la Base Antàrtica Joan Carles I i pressionar així al govern espanyol perquè es vinculés al Tractat Antàrtic, la qual cosa acabaria succeint el 1988. Aquell mateix any, el líder de l’expedició, el prestigiós oceanògraf espanyol doctor Antoni Ballester, pateix un ictus que el deixa postrat a una cadira de rodes. La Josefina ha d’agafar el relleu i dirigir durant els 6 primers anys la minúscula instal·lació en una època de molta precarietat. Es va convertir en la primera dona cap d’una base a la història de la investigació antàrtica internacional.

El doctor Ballester ara té 93 anys. Mai va poder conèixer la base per la qual havia lluitat tants anys. No pot parlar, però escolta els poemes i les aventures que li explica pràcticament cada tarda la Josefina. Els uneix una passió en comú.  La Josefina, Pepita per a quasi tots, és una dona incansable que ara dedica el seu temps a les puntes de coixí i a la jardineria, les seves dues grans passions actuals. Però les fotos penjades a la paret de casa seva i la seva col·lecció de pingüins en miniatura testifiquen la seva gran aventura vital. A més, ha recuperat la maleta amb 30 hores de filmacions que havia rodat ella mateixa durant els primers anys a l’Antàrtida. Per primera vegada les mostra. Per tot això, i per la pressió de la nostàlgia, va decidir emprendre el seu últim viatge al continent blanc. I nosaltres l’acompanyem.

El documental és el retrat d’una gran aventura, però és també el d’una dona excepcionalment vitalista que lluita per reivindicar la feina feta i l’esperit utòpic del tractat antàrtic, permanentment amenaçat per la cobdícia geopolítica i pels interessos industrials. Ens ajudaran personatges claus d’aquells anys i de la nova generació que treballa a l’Antàrtida.

Any de producció: 2013
País: Espanya
Una producció de: Minimal Films
Amb el suport de: ICAA i ICEC
Amb la col·laboració de: CSIC i Comitè Polar Espanyol

Direcció i Guió: Albert Solé
Directora de producció: Cristina López
Director de Fotografia: Hans Hansen
Muntatge: Jordi Puig
So: Marc Casademunt
Música: David Giró

Duració: 80 min
Idiomes: Espanyol i català
Format de gravació: HD
Color/B&N: Color

• Nominat al Premi Gaudí 2014 com a “Millor pel·lícula documental” (Espanya, 2014)
• Premi Continuarà de TVE com a pel·lícula més destacada de l’any (Espanya, 2014)
• Premi del Públic al millor documental a la Secció MemoriJove del Festival Memorimage Reus (Espanya, 2014)